Núria Giménez Serra 27 març 2020

Núria Giménez Serra va néixer a Badalona el 8 de Setembre del 1950.

Ens hagués encantat que aquest text l’hagués escrit l’Arlet, la Clara i el Pau perquè estem segurs que haguessin escrit el mateix que vam fer nosaltres per la iaia. Ereu iguals d’atentes, discretes i sabíeu estimar com ningú.
Des de la discrecio sempre ens has cuidat, sempre patint en silenci i deixant-nos fer la nostra. No recordem ni un sol retret ni una sola lliçó de vida.

Només volem que sàpigues que mai ens ha importat que no sapiguessis anar amb bici perquè ens en vas ensenyar a nosaltres. No t’agradava esquiar, però ens estiraves perquè féssim cunya. Aquesta era la teva generositat. Gràcies per fer els millos arrossos del món. Cada cop que en fem un, hi tirarem la melsa perquè era el nostre secret.

Has sigut la millor mare del món. Sempre has estat al nostre costat escoltant-nos, rient, plorant… Un dia ens vas dir que com a mare t’agradaria no veure la teva filla patir però això havia sigut impossible. Volem que estiguis tranquila perquè ens cuidarem més que mai.

Quan et fas gran perds una par de la relació amb els pares, però d’alguna manera la recuperes al veure els pares fent d’avis amb els teus fills. Ens encantava sentir com la Clara i el Pau ens explicaven que havien jugat amb l’àvia perquè ens feia recordar que un dia ho havia fet amb nosaltres (ens hagués encantat poder-ho sentir de l’Arlet també). Cada dijous quan els veníem a busar a casa vostra intentàvem espiar-vos una estona per tornar-nos a sentir petits.

Molts cops ens havíem preguntat com un tiu com el pare havia enamorat una noia com tu. Erem fans de la vostra relació de respecte i de cuidar-vos l’un a laltre en aquesta segona joventut que us havíeu muntat.

No sabem si es pot estar més trist però sense cap dubte avui és el dia més difícil de la nostra vida. Sabíem que això algun dia passaria, però teníem ganes de veure’t com una iaieta de veritat i has marxat sent jove i guapa per sempre.

Una de les pors que ens queden és pensar que l’Arlet, el Pau i la Clara no se’n recordaran de tu. Però et podem assegurar que els recordarem cada nit qui era la millor avia i mare del món.

Et trobarem molt a faltar mare, molt!

No es pot fer cap tipus de ceremonia, però d’alguna manera volíem recordar aquest dia amb tots vosaltres, això seria el que hauríem llegit. Podeu deixar els vostres missatges que guardarem com a record per sempre.

Laia, Roger i Robert

105 respostes a “Núria Giménez Serra 27 març 2020

  1. Sempre recordaré aquella frase que em deia: “ Sempre seré la teva mare adoptiva de Barcelona”…(I la veritat que ho van ser els meus pares adoptius durant la meva estada a casa vostra)
    Amb el seu peculiar sonriure i bones maneres, recordant anècdotes i grans moments viscut a Menorca…
    Aquí també et deixarem un raconet per tú Núria…un trocet de Cavalleria, un trocet de Pregonda, un trocet de cada Cala que t’encantava…i ho recordarem cada juliol.
    Familia, molts d’ánims i molta força…ès el que un pare i una mare sempre lluiten.
    Besades a tots; Robert,Laia, Roger, Clara, Pau, Arlet,Bruno i Núria.

    M'agrada

  2. La Neus i jo estem dessolats. No se m’acut res per dir. Sento una immensa tristor.
    Quan tot hagi passat us volem veure a tots per abraçar-vos.
    Robert, estem amb tu.

    M'agrada

    1. Mis más sinceros pésames, siempre te recordaremos.. para mi ha sido un ejemplo de mujer,siempre positiva, la quería mucho, un beso y un abrazo a toda la familia

      M'agrada

  3. No saps mai quan pot arribar l’hora, però aquesta vegada la núria sha baixat del tren massa aviat, no es just però la vida molts cops és injusta i no podem fer res més que acceptar-ho i seguir endavant.
    Sou una família meravellosa i nosaltres la família Serrat/Avellaneda us donem el condol i el seu record estarà sempre amb nosaltres.
    Molts petons de tot cor
    Carles, Isabel i Oscar

    M'agrada

  4. Amb molta tristor per haver perdut una gran persona, però mai marxaràs per sempre perquè el record del teu somriure mai ens deixarà

    M'agrada

  5. Nosaltres també recordarem la bondat de na Núria . Aquella rialla espontània i la seva simpatia que ens va agradar tant durant el viatge per Noruega i de la que hem pogut gaudir despres a Barcelona, Castellterçol, Mallorca i Menorca
    Moltes gracies Núria trobarem a faltar el teu somriure

    M'agrada

  6. Per mi sempre serà la tieta riallera, l’angelet que es va casar amb el tiet Robert (el meu prefe) i que li dinava tantíssima felicitat. Sempre amable i carinyosa. Mai li sortia una paraula negativa per ningú, discreta i positiva. Sempre et tindré al cor. Adeu estimada !

    M'agrada

  7. Núria, gràcies per tots els berenars, quan era un marrec, al vostre pati de Castellterçol. Aquelles tardes les conservo com uns dels records més feliços. Però, sobretot, gràcies pel teu somriure constant i per la teva calidesa.
    Era reconfortant veure-us a la piscina del poble als estius o trobar-nos passejant per la festa major. Sempre tenies a punt una paraula dolça i amable.
    Sé que has gaudit d’una una vida plena i feliç. I que has tingut l’ocasió de disfrutar dels teus néts. Però has marxat molt d’hora i segur que et quedava encara molt d’amor per donar-los. Et trobarem a faltar.
    Robert, una abraçada immensa. El buit és immens, però estàs rodejat de gent que t’estima.
    Laia i Roger, què us puc dir? Un petó enorme!
    DEP

    M'agrada

  8. Estimada Núria, nosaltres sempre et recordarem, no en tinguis cap dubte. Sempre amb un somriure, alegre, gaudint de la família, donant consells quan els hem necessitat… Tu i el Robert éreu una parella admirable, enamorats, cuidant-vos l’un de l’altre, compartint esplèndits viatges, envoltats de bons amics, amb uns fills fantàstics i uns nets, que estic ben segura que els seus pares cuidaran perquè hi siguis ben present.
    Les paelles que feia la mamà al jardí de casa vostra van unir-nos durant molts anys.
    Tu i el Robert heu estat molt pendents, atents i molt més que cosins per a la mamà.
    Robert, Roger, Laia i família, la Núria serà sempre entre nosaltres!
    Rebeu una fortíssima abraçada i petons!!!

    Jaume i Elena

    M'agrada

  9. Des que aquest matí ens ha trucat la M Dolors i ens ho ha dit, l’Abel i jo estem en estat de xoc. M’he passat tot el dia recordant moments viscuts amb ella i mirant fotografies.
    No tenim paraules per expressar-vos la immensa tristesa que sentim.

    M'agrada

  10. Com et trobaré a fatar Núria, per mi has estat una germana, sempre podiem comptar l’una amb l’altre. Has marxat de manera sobtada i has deixat un buit molt gran.
    Robert, Laia, Roger i família compteu amb mi pel que necessiteu. Us estimo molt! Una abraçada molt forta!!!

    M'agrada

  11. Robert, ho sento tant,ancara que no ens veiem gaire, sempre he sapigut de vosaltres a traves de la meva germana.Em consta que hereu la parella ideal, sempre junts i ara disfrutabeu d’una nova etapa de la vostra vida amb els fills, nets i fent fantastics viatges.
    La vida es axis d’injusta digam-ho a mi
    Una forta abraçada

    M'agrada

  12. Sempre la recordare amb la seba sonrisa i les sebes ganes de disfrutar dels viatjes que feieu i plena de vida.Hos ha deijat un bon record,pero ha machat massa avial.No tocabaHe tingut un bon record pero una gran pena de pensat que vindre a Castelltersol i no hi sera.Una forta abraçada a tots

    M'agrada

  13. El Robert i jo ens trucàvem…..a qui li toca fer el sopar?…ni ell ni jo ho sabíem…
    ” Ho sap la Núria”..
    Quants sopars..quants records..
    Sempre amb aquell somriure que mai oblidarem.
    Tant detallosa pensant en que li agradarà a l.altra…
    Tant units el Robert i tu…transmetent estimació, orgullosos de la família que heu format..fills..néts..
    Ens has deixat sobtadament i massa aviat.
    Però el carinyo que ens has transmès sempre el tindrem dins nostre.
    Molts ànims i molta fortalesa Robert, Laia, Roger.
    Amb tota la nostra estimació.
    Esteve i Núria

    M'agrada

  14. La notícia que hem rebut aquest matí ha estat molt trista. Núria has marxat massa aviat; et recordarem sempre.
    Rebeu el nostre més sentit condol.

    M'agrada

  15. He començat i esborrat aquest missatge un munt de vegades perquè em resulta molt difícil expresar el que sento. Sento ràbia, molta ràbia perquè aquesta malaltia se’ns ha endut la nostra millor amiga, la que sempre hi era i amb la que vàrem compartir tants viatges, partides, bons vins i bones obres de teatre. Tot això ja no tornarà però el record que ens queda mai s’esvaira. Núria sempre et portarem al cor, mai t’oblidarem, i no pateixis, estarem al costat del Robert, els teus fills i els teus nets per acompanyar-los en els moments difícils pels que malauradament passaran.
    T’estimem Núria. T’estimem Robert.
    Gisele i Laurea

    M'agrada

  16. Un àngel ha tornat a casa,

    Que l’amor, la generositat i la paciència cultivats en vida consolin els cors dels qui t’enyoren.

    Que la fortalesa i la comprensió que sempre vas mantenir inspirin a la teva família en aquests moments difícils.

    Com a amics de la teva filla Laia, t’agraïm haver donat a llum i educat juntament amb el teu marit a una filla tan meravellosa.
    La teva essència i la teva llum seguirà brillant a través dels teus fills i néts, i també dels descendents d’aquests;

    Molta força i coratge, pau i serenitat per a tota la família,

    Xènia, Míguel, Sophie i Syrah

    M'agrada

  17. Estimada “tieta” Núria.
    En aquesta vida coneixes a persones molt especials que acaben per sempre més sent part de sa “familia”.
    Avui és Menorca que xerra per mi i t’abraça amb s’arena càlida, i et somriu en cada onada quan acaricia ses roques.
    Dolça i serena, atenta i entrenyable, amigable i simpàtica.
    Avui mir al cel blau i record tants dies junts a sa platja. Quins grans moments plegats amunt i avall amb sa “barqueta” cercant recons de pau i tranquilitat.
    Mai podrás marxar dels nostres cors i per sempre més et recordarem amb el teu somriure i entusiasme.

    Al “tiet” Robert un enorme abraç, molts ànims i molta força!
    Als meus “cosins” de platja i aventures, apreciats Laia i Roger, una fortisima abraçada a tots!
    Sigueu agraits perque sens dubte heu pogut disfrutar de la millor mare i àvia del món.

    Joan (“el tractoret”)

    M'agrada

  18. Laia, jo vaig conèixer a la teva mare el mateix dia que vaig conèixer l’Arlet.
    Em va semblar molt simpàtica i guapa. Una àvia jove, agradable i il.lusionada.
    Em quedo amb aquesta primera impressió de la teva mare. Estic plorant perquè aquesta situació em remou molt, ja que la meva mare també va marxar jove i sense conèixer els meus fills. Fa 28 anys i encara parlo amb ella i la sento amb mi.
    És molt dur el que estàs passant. Ella sempre estarà amb tu també desde un altre plànol. Segur que la sentiràs i això et reconfortarà.
    Quan ens poguem veure m’agradarà fer-te una forta abraçada.

    M'agrada

  19. Laia, em sap molt de greu que estigueu passant per això i més en aquests moments. Una abraçada immensa a tu, al Bruno, a l’Arlet i la resta de la família. Quan tot això passi quedarem per fer-la en persona. Ens tens aquí pel que necessitis guapa.
    Tere, David i Martí

    M'agrada

  20. Benvolguts Robert, Laia i Roger i parelles i fills.
    Ara fa 24 hores que m’he assabentat de la mort de la Núria i encara no m’ho puc creure. El Lluís m i jo estem desolats.
    Des del 1975 quan ens vam conèixer a l’escola Mowgli, després a l’aventura d’Itaca i després, encara que el destí professional ens va separar, sempre, sempre hem estat en contacte.
    Vam estar al vostre casament, al naixement dels fills, a Castellterçol, a esquiar… tants i tants anys. I ara, jubilats, ens vèiem de tant en tant en algun dinar. L’últim el mes passat, el disset de febrer, per celebrar el naixement de l’Arlet.
    La trobarem a faltar. Si feu alguna cerimònia de comiat, ja ens ho direu.
    Una abraçada molt gran a tots.

    M'agrada

  21. Fa poc, Laia, ajornàvem les nostres habituals trobades per la seguretat de l’Arlet. I ara estic escrivint en record a la teva mare. Inimaginable i devastador.

    Sóc molt afortunada de tenir l’amistat de la teva filla i això és gràcies a tu, Núria, perquè ella és increïble.

    Descansa en pau, aquí no deixarem d’estimar-les.

    Ànims a tota la família. Ens retrobarem de nou.

    M'agrada

  22. Bon día Robert!!! Sento moltissim el que esteu passant i en les circunstancies que t ha tocat perdre la Nuria .Tota la familia t acompanyem en el sentiment en aquests moments tan difícils .Una abraçada .
    El teu germà Josep .

    M'agrada

  23. Laia, la mare sempre estarà amb tu, perquè has tingut la sort de creixèr amb ella, i els seus gestos, expressions, caricies i fets, mai s’ obliden.
    I els hi trasmetras a l Arlet, que coneixera a la seva avia, per tu, per la teva manera de fer, de dir i de pensar.
    M agradaria estar al vostre costat, molts petons per tu, per el Bruno, per l Arlet i per la resta de la familia. Ens veiem quan poguem.

    M'agrada

  24. Fa molts anys que no ens veiem. La Neus i el Lluís M ens ha parlat molt de vosaltres. Ahir, al saber la mala notícia, m’han vingut molts records de la Núria dels anys que vam treballar junts a l’Escola Itaca. Vaig aprendre molt d’ella, des del punt de vista professional i humà.
    Robert, una abraçada molt forta a tu i a tota la família.

    M'agrada

  25. Vaig conèixer la Núria (i el Robert) quan vivíem a Barcelona, tenim com a amics comuns el Lluís Maria i la Neus Vilella. I tinc un bonic record de fa molts anys, que, coses de la vida, he rememorat sovint no fa gaire.

    La Núria i el Robert van anar a classes de ball, i ens volien ensenyar com n’havien après fent un pas del txa-txa-txa. La Núria li deia al Robert: Va! “Sígueme!! ” I tots dos feien el pas del ball que es diu així I que bé que ho feien!

    Així que, ara fa poc quan m’he jubilat, m’he apuntat jo també a classes de ball, i cada vegada que fem el pas “sígueme” jo per força penso en tu, Núria! Encara que de tot plegat fa molt de temps i que ja no t’ho podré dir en directe, ho explico aquí i us envio a tots una abraçada i sobretot al teu company de ball i de vida.

    M'agrada

  26. Et coneixíem a través de la Neus i el Lluís M…. els seus amics d’alguna manera també ho eren nostres. Ens sap greu… una abraçada.

    M'agrada

  27. Aquest viatge no tocava. No s’hi val.
    No pateixis cuidaré dels teus nets, fill i en Robert.
    Ens hem entès amb els llibres. Els 2 últims que em vas recomanar han estat genials.
    Gràcies núria. Intentaté fer uns calamars farcits com els teus.
    Carme

    M'agrada

  28. El fallecimiento de Nuria nos ha dejado impresionados, no hay palabras para describir lo mucho que sentimos su perdida.
    La recordarémos siempre con su sonrisa tan especial.
    Recibir un fuerte abrazo de parte de nuestra familia.

    M'agrada

  29. Isabel,Quiti Àngel. Amb gran tristor i dolor hem sabut la mala nova. No tenim paraules per fer vos costat en aquest penòs moment, rebeu el nostre condol i una forta abraçada.

    M'agrada

  30. Una gran pérdida tan repentina que no encuentro las palabras para expresar mi dolor. Agradecer tantos buenos momentos que nos ha dado. Siempre recordaré esa sonrisa que nada era capaz de borrarla.
    Recibir nuestro más sentido pésame y un abrazo de nuestra familia.

    M'agrada

  31. He tardat molt en escriure perque no trobava com començar el que us volia dir, el problema no era el temps que passava, era que senzillament no sabia que dir… Qué es pot dir? Res… Quines són les paraules de consol? Cap… No hi ha paraules per descriure tant dolor, tanta impotència i tanta ràbia. Que puc dir de la Núria que no s’hagi dit…
    La vull recordar rient, tal com era ella, amb aquell somriure particular, contagiós i innocent, discreta, educada, sempre disposada a entendre el que li comentessis… Preocupada pels que s’estimava, per la Laia, pel Roger i pel Robert i quan van arribar la Clara, en Pau i l’Arlet jo crec que no hi va haver una àvia més orgullossa dels seus néts que ella…
    I no tingueu por de que ells no acabin recordant qui era la seva àvia perque pensant en ella amb tant d’amor com parleu la fareu immortal…
    Recordem-la tots molt, en aquells petits detalls a diari, en aquells escenaris on la trobàvem, a l’escoltar una cançó, al degustar un menjar o quan estiguem en un entorn on ella també hi hagués estat i dediquem-li un somriure encara que sigui trist al principi, però serà la nostra manera de retre-li homenatge…
    Et vas fer estimar per tothom.
    Fins sempre Núria!

    M'agrada

  32. You are in the hearts of people all over the world Núria! I’ll never forget how you welcomed me into your family like it was my own and wished me a happy birthday each year from afar even a decade after the last time I had been lucky enough to see you. Sending you all my love from NYC!

    M'agrada

  33. Laia, en aquests moments tant durs et volem acompanyar en el sentiment. La pèrdua d’una mare és irreparable. El buit que ens queda no s’omple mai, però aprenemen a viure amb ell. El cor trencat i la seva memòria al cap.
    Que això no esborri el teu somriure sabent que cada vegada que siguis feliç ella també ho serà.
    Un petó molt gran per a tu i per a tota la teva família.

    M'agrada

  34. Benvolgut Roger,
    Encara que no hi han paraules que puguin pal.liar el dolor que sentiu per la pèrdua de la vostra mare, en Lluís i jo volem fer-te arribar el nostre condol en el record d’aquells anys en l’escola Sadako en els que, juntament amb els teus pares i altres amics, vàrem compartir moltes experiències i també moltes il.lusions.
    En els últims anys, al coincidir amb ella en el gimnàs, quan sovint comentàvem els darrers petits esdeveniments familiars, la Núria seguia fent-ho amb el mateix entusiasme i alegria que sempre l’han caracteritzat, la trobaré a faltar. Una forta abraçada per a tots vosaltres.

    M'agrada

  35. Doncs mira, jo em vaig enamorar d’ella quan la vaig conèixer a l’hospital quan va néixer la Clara. No acostumo a tenir massa relació amb les sogres de les meves amigues però em va cridar tant l’atenció el seu encant personal que li vaig dir a la Núria que quina dona més simpàtica. I aquesta imatge se’m va quedar, sempre que sentia mencionar-la pensava amb ella com aquella dona tan simpàtica, va ser a primera vista. Després coincidíem a l’escola, quan ella recollia la Clara i jo al Joan. Però el flechasso per la part de la vostra familia que menys coneixia va ser aquest estiu, en un sopar on ens vam presentar sense avisar a Castellterçol per la festa major. No crec que a cap altra casa del món ens haguessin rebut tan bé si s’haguéssin presentat uns pares amb dos nens femolencs a les vuit del vespre sense avisar ni conèixer-nos de res. De veritat, l’Oriol i jo ens vam quedar molt impactats: quina energia. Com es podia ser tan simpàtic, tan generós, tan divertit… La mare del Roger ens va fer una truita d’albergínia boníssima, va treure tot el que tenia dient que era poca cosa i l’Oriol no parava d’endrapar dient que ho trobava tot boníssim i es tornava a omplir el plat, vam provar tots els gelats que teníen i els nostres fills estaven bojos en aquella casa tan particular amb aquells avis tan guais i tan hospitalaris. Se’ns va fer tardíssim però la Núria àvia va mencionar la festa major i la baixada dels gegants, jo crec que creia que no ens ho podíem perdre i clar, hi vam anar. Quan tornàvem cap a casa amb els nens adormits al cotxe a mitjanit, l’Oriol i jo repassàvem el que havíem fet i dèiem que sort que hi havia gent així al món: entusiasta, entregada i tan vital. No exagero, ens van impactar. I això no es perd, això queda. I això ho té el Roger, i això ho té la Núria Font i també ho tenen la Clara i el Pau. L’últim dia que ens vam veure a l’escola vam estar xerrant, no ho faig normalment, però a ella sempre la parava per preguntar-li per l’Arlet que era com el Simó (però no tan gordo, em va dir rient), i em va dir que aquest estiu ens trobaríem tots junts a Castellterçol i que aquesta vegada, a banda del Pau, la Clara, el Joan i l’Amàlia també hi hauria el Simó i l’Arlet i que jugarien tots junts. Em fa una pena inmensa no viure aquest moment amb ella perquè hagués sigut genial. Però també em fa molt feliç haver viscut aquell sopar i saber que la seva força, xispa i simpatia es quedarà aquí per sempre amb tots vosaltres. Ens ajudarem en tot el que faci falta, sempre i no oblidarem mai les coses importants.

    M'agrada

  36. Què bonic Laia, Roger I Robert, el que heu escrit!!!

    M’arriba molt endins I ho sento molt autèntic I verdader, tant el que dieu de vosaltres, com el que dieu de la Nuria.

    I què bonic el que diuen I expressen tants testimonis d’amics I familiars!

    Jo recordo a la Nuria també intel.ligent i discreta, amb ullets I mirada riallera, amb un puntet d’ironia, pícara, I amb molta bondat.

    Gràcies Nuria per haver estat com eres!!. Gràcies per la teva amistat!!

    Jo crec I sento que hi ha vida desprès de la vida, I que l’amor no mort mai. Et sento viva. M’agrada veure el teu somriure. Viu en plenitud l’abraçada del Déu en el que crec!

    Un petó molt gran Nuria!

    M'agrada

  37. Què bonic Laia, Roger I Robert, el que heu escrit!!!

    M’arriba molt endins I ho sento molt autèntic I verdader, tant el que dieu de vosaltres, com el que dieu de la Nuria.

    I què bonic el que diuen I expressen tants testimonis d’amics I familiars!

    Jo recordo a la Nuria també intel.ligent i discreta, amb ullets I mirada riallera, amb un puntet d’ironia, pícara, I amb molta bondat.

    Gràcies Nuria per haver estat com eres!!. Gràcies per la teva amistat!!

    Jo crec I sento que hi ha vida desprès de la vida, I que l’amor no mort mai. Et sento viva. M’agrada veure el teu somriure. Viu en plenitud l’abraçada del Déu en el que crec!

    Un petó molt gran Nuria!

    M'agrada

  38. Tot i que mai vaig conèixer personalment a la Núria, puc assegurar sense risc a equivocar-me que va ser una gran persona i una excel·lent mare. Ho sé perquè conec el Roger, que és precisament una gran persona i un excel·lent pare. Roger, estic segur que acabaràs cuinant l’arròs tan bé com ho feia la teva mare; sempre hi poses amor i tens l’ingredient secret! Abraçada immensa a tota la família.

    M'agrada

  39. Quina iniciativa més bonica, estic segur que li hagués encantat. Malgrat no la vaig conèixer tant profundament com els seus estimats, també vam tenir les nostres estones. I jo la vull recordar com la veia sempre: somrient.

    Em quedo també amb les converses que vam tenir al box. Ella em deia en broma: “que això no surti d’aquí, eh!?”.
    Doncs em sap greu no complir la meva promesa, Núria. Estic convençut que a en Roger, la Laia, en Robert, la Clara, en Pau i l’Arlet (que estava en camí) els agradarà saber com no deixaves de parlar d’ells amb un orgull immens.

    Com ells mateixos diuen, la teva familia es queda aquí per fer el teu record inesborrable. Nosaltres serem al seu costat.

    Una forta abraçada allà on siguis.

    M'agrada

  40. Dolça i entranyable , així la recordo de quan venia per la botiga a buscar algun regalet pel Roger o la Núria. El que ella us ha donat no ho perdreu mai Roger. Una gran abraçada per tots!

    M'agrada

  41. Només havia vist la teva mare, Roger, a l’Escola Bressol i a Sadako recollint els seus néts però la Núria sempre m’ha explicat com de bona iaia era i com us ajudava, també el teu pare.
    Molta força, em sap greu.

    M'agrada

  42. Llegint els comentaris de tots els familiars i amics de la Núria, tinc enveja de no haver-la conegut.

    Però em congratulo de conèixer els seus fills i néts els quals estimo i puc constatar que son fruit d’aquest bon fer.

    Estic amb vosaltres, una mort inesperada, i sempre prematura és de difícil pair.

    No oblidem, parlem-ne obertament, perquè estigui sempre amb nosaltres i us asseguro que no morirà mai.

    Petons, i la més estreta i afectuosa abraçada per a tots vosaltres.
    Pere.

    M'agrada

  43. Era una àvia fantàstica!!!!
    Sempre amb un somriure al recollir la Clara!!! Sempre tenia una paraula bonica per la seva mestra. Enamorada dels seus néts!! Em sap molt de greu de tot cor! Ànims de família!

    M'agrada

  44. Benvolguda Núria,

    Diuen que les persones som vives mentres ens recorden, doncs sàpigues que ho seràs molt de temps per a les persones que hem tingut la fortuna de conèixer-te i gaudir llargues estones amb tu.

    Et vaig conèixer a l’Escola de Policia,on vam compartir intenses jornades de feina però plenes de farts de riure i de complicitats,especialment amb tu i la Cristina,i també amb la Juliana i la Montse i la Monica J..

    Recordo la teva cara de “estic farta,tocant-te el cabell enrera i esbufegant” però al minut, aquell acte generós d’escoltar-me i ajudar-me com a bona companya! Recordo haver-me de pessigar la cama en més d’una ocasió,o haver de sortir del despatx amb la Cristina,perquè ens volíem morir del riure amb els missatges k ens llançaves amb la mirada i la comunicacio no verbal quan atenies alguns “stranger things”…ja m’entens allà on siguis! I aquell riure sorneguer quan no podies aguantar quan era a la inversa…i la teva frase “curt com la cua d’un conill”!Aquesta expressió era ben teva!

    Et prometo que després de l’impacte que ens hagis deixat i de la profunda tristesa k tinc al cor quan hi penso,que es sovint,quan penso en tot el que m’has deixat,sento joia d’haver compartit aquell temps amb tu i haver mantingut tots aquests 12 anys el contacte. Potser ens hem vist 2 o 3 vegades l’any però ens teníem presents, i dono gràcies perquè ens vam poder veure fa 3 mesos i vaig poder comprovar que els anys et milloraven com a persona: millor mare,orgullosa dels teus fills i marit,millor avia,orgullosa dels que hi eren i havia de venir, amiga, entusiasmada per viatjar i gaudir de la vida.

    Una abraçada ben forta i llarga,d’aquelles que et fan erissar el pèl,per a tu,allà on siguis (jo et sento aquí i ara) i a la teva família.
    Sílvia

    M'agrada

  45. No ens coneixem Nuria I familia, peró no puc deixar de dir vos que ha estat una proposta molt enriquidora per a mi llegir tots els escrits, en aquest moments he pensat mes que mai amb els meus avis, ells varen ser la columna recta de la meva educaciò, l’aprenentage de la vida I els grans valors del esser huma. Si hem permeteu us envio una abraçada virtual de agraïment.
    Merc

    M'agrada

  46. Estimada Nuria: Encara no me’n sé avenir de la trista noticia, feies molta falta als teus i estaves molt feliç amb els teus fills i néts. Diuen que l’important quan marxes és el record que deixes i jo, t’asseguro, que en tinc molts de bons records amb tu. Quan fèiem revetlles de Sant Joan, els assajos del ball a casa teva, sempre contenta de rebre’ns. Aquests dies quan penso en tu sempre et recordo amb aquest somriure teu tan característic ple de bondat i alegria. Ha sigut un plaer haver-te conegut i disfrutar de la teva amistat aquests anys. Segur que allà a on siguis vetllaràs pels teus! Descansa en pau, amiga nostra. Els teus amics Palmira i Josep Maria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s